Si parlo dels teus ulls

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos con un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis en fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells en fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans en fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teus cos,
del teu cos que he estimat,
només em fan ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret del camins
que he seguit lentamenta través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens como el silenci.

Si esbrineu d'un sol gestt (1976) Miquel Martí i Pol